La llarga aproximació

Calceu-vos unes botes de trescar ben còmodes perquè l’entrada serà llarga.

A dia d’avui Gent, a no ser que sigui un compromís o que em prometin algun favor (favorable per mi) de cert nivell, comencem a tancar la paradeta. Hem arribat a 22 persones i comença a ser difícil moure tota aquesta gent (a nivell logístic). La llista actual és: Agnès, Babra, Esteve, David, Núria , Mireia, Esther, parella Esther, Xavi, Dèlia, Santi, Maria Carme, Rita, Pere, Fio, Gerard, Rosa, Dani, Pere (Acedo), Fran, Sol i Jaume.

Recordem recordar

Material: http://daltdeltoubkalemsentirefenomenal.blogspot.com/2009/03/material-necessari-per-fer-una-tagine.html (apartat comentaris) Afegiu-hi una màrfega (penseu que potser fa prou bon temps per dormir en un terrat mirant els estels).I penseu que si us falta alguna cosa podem mirar de trobar-la entre tots.

Tema seguretat: http://daltdeltoubkalemsentirefenomenal.blogspot.com/2009/03/enshala.html (recordeu que no obliguem que vingueu assegurats, doncs no es tracta d’una activitat pròpia del centre, sinó d’un grup d’amics. Però si que ho recomanem.) Si algú dels últims ens apuntar-se no ho té resolt i vol federar-se que contacte amb en Jaume.

Tema diners: http://daltdeltoubkalemsentirefenomenal.blogspot.com/2009/04/namaste-photo-money-no-que-aixo-no-es.html Vàrem establir que pagàvem 65€ cada un a canvi de:

• Transport Marrakesh-Imlil.
• Dormir i sopar al refu Mufflon. Dia 6 juny.
• Dormir i sopar a Aroun. Dia 7 de juny.
• Transport Imlil - Marrakesh. Dia 8 de juny.
• Acompanyant al Toubkal (som molts i anirà bé tenir més d’una persona que coneix el camí).
• Miraré de negociar que també entrin els esmorzars

A aquí faltarà sumar-hi uns 30€ entre sopar primer dia, dormir primera nit i dinars.
Més o menys amb canviar 50€ per cap crec que en tindreu prou, sempre es pot canviar allà. Si algú hi està interessat puc gestionar jo el canvi de moneda (data límit dilluns 11 de maig. Qui vulgui que m’enviï un mail).

I molt important, els qui encara no us hagueu presentat envieu-nos una foto i cinc ratlles sobre vosaltres.

Namaste photo-money? a no, què això no és aquí... doncs... un stylo?

Una de les coses que també necessitarem i que en aquest cas té l’avantatge que podem anar servits de casa (avantatge sobre tot tenint en compte que un cop allà tenim l’agenda apretada) és el tema dels Dirhams, els calers.

La major part de coses (casi totes) les podríem pagar amb Euros. De fet pels pocs dies que hi serem i tenint en compte el què inclouen els 65€, casi podríem sobreviure només amb euros. Però també és veritat que normalment si pagues amb euros el canvi t’és molt més desfavorable i sobre tot, que fa gràcia anar pagant amb la moneda local.

Un cop arribem a Marrakesh, la primera cosa que farem serà agafar un bus que ens durà fins La Place, aquest bus, que val pocs Dhms i no recordo si es pot pagar amb euros, fa un recorregut d’uns 20 minuts i permet estalviar-se el taxi. D’entrada per tant... només trepitjar Àfrica (com sona) ja ens gratarem la butxaca. Actualment 1€ són una mica més de 11 Dhms i poden donar per molt en funció de la “m” de molt. O sigui, si ets dels qui escriu la “m” minúscula o dels qui la fa “M” majúscula i en negreta (si voleu aprofundir en el tema www.gocurrency.com) . Bé tot aquest rotllo us el foto per tal que aneu previnguts amb uns quants Dirhams a la butxaca, sempre va bé.

Però per no acabar l’entrada al bloc de manera tant materialista us poso un petit vers (amb foto de La Place inclosa) d’un poeta Àrab de Dènia.

Enshala!

L’últim cop que vaig ser al Marroc vàrem haver de portar una noia a l’hospital perquè un mico (assassí) l’havia mossegat a l’esquena. Dubto que mai cap marroquí s’hagi recuperat d’una coixesa i si als avellaners els hi falten tantes branques és de tants bastons com s’han fet, també em pregunto si les dents els hi cauen per dir mentides quan regategen o per un tema de cultura sanitària.

Feta aquesta breu introducció, que fàcilment es podria allargar molt més, vull dir que si Déu vol (enshala) no ens passarà res de tot això, però sempre val la pena anar previngut i més sent un grup tant nombrós com som.

Hi ha gent del grup que ja té resolts aquests temes amb la targeta federativa (recordeu que cal la FEEC D, que sense habilitar val 102€ (veure quadre llicències). D’altres potser teniu algun tipus d’assegurança mèdica (o més àmplia) que us cobreix (recordeu que estarem per sobre els 3000 metres i fora d’Europa). Com tots sabeu, tot i no ser una activitat pròpia del Centre, des del Piri us podem ajudar a tramitar la llicència federativa necessària. O potser hi ha altres opcions que algú en aquest fòrum us pot aclarir. Lògicament i enshala no ha de passar res, però crec que està bé que tots i dediquem un moment a pensar-ho. Ah! i una nota, del que he dit només m’he inventat l’adjectiu (assassí) però fa gràcia, oi?

Material necessari... per fer una tagine.

El cous-cous és un plat difícil de pair i llarg de fer, si això li sumem la dificultat que té racionar-lo en cas d'emergència (imagineu un guia de muntanya del Marroc, racionant 15 boletes de cous-cous per cada un dels membres del seu equip) arribem a la conclusió que molt millor anar preparats per cuinar una bona tagine. Aquest plat, no exempt de dificultat doncs demana de fogonet i peça de terrissa, és semblant a un estofat (segur que tots n'hem menjat de l'un i l'altra però deixeu-me fer el fanfa). Com l'estofat, la tagine estàndard és un plat molt obert, parteix d'uns elements bàsics, l'oli d'oliva, la ceba, el tomàquet, la patata i la vianda (lògicament mai de porc i per les festes xai) però com en tot en aquesta vida és pot fer de més i de menys. Així no us ha d'estranyar tastar una tagine em pebrot, o sense ceba, aquest segon cas molt pitjor que el primer.
Les passes que ens cal seguir si volem fer una bona tagine són les que veieu a la il.lustració de l'esquerra, netejar la vianda, rossejar-la, afegir-hi la ceba, el pebrot i finalment posar (amb estil) les patates. Bé, si tenim un tomàquet a mà, és convenient posar-lo per damunt les patates.
També trobem tagines de peix, de pollastre amb llimona, de verdura, etc. Ah! i no oblideu els grampons.