Enshala!

L’últim cop que vaig ser al Marroc vàrem haver de portar una noia a l’hospital perquè un mico (assassí) l’havia mossegat a l’esquena. Dubto que mai cap marroquí s’hagi recuperat d’una coixesa i si als avellaners els hi falten tantes branques és de tants bastons com s’han fet, també em pregunto si les dents els hi cauen per dir mentides quan regategen o per un tema de cultura sanitària.

Feta aquesta breu introducció, que fàcilment es podria allargar molt més, vull dir que si Déu vol (enshala) no ens passarà res de tot això, però sempre val la pena anar previngut i més sent un grup tant nombrós com som.

Hi ha gent del grup que ja té resolts aquests temes amb la targeta federativa (recordeu que cal la FEEC D, que sense habilitar val 102€ (veure quadre llicències). D’altres potser teniu algun tipus d’assegurança mèdica (o més àmplia) que us cobreix (recordeu que estarem per sobre els 3000 metres i fora d’Europa). Com tots sabeu, tot i no ser una activitat pròpia del Centre, des del Piri us podem ajudar a tramitar la llicència federativa necessària. O potser hi ha altres opcions que algú en aquest fòrum us pot aclarir. Lògicament i enshala no ha de passar res, però crec que està bé que tots i dediquem un moment a pensar-ho. Ah! i una nota, del que he dit només m’he inventat l’adjectiu (assassí) però fa gràcia, oi?

1r. Entrenament oficial!

Ahir vam fer el primer entrenament oficial que ens ha preparat la vocalia de muntanya, liderada per l'Agnès i l'Edu.

Les previsions meteorològiques ens van fer canviar els plans inicials i al final ens vam haver de conformar amb un Matagalls.

En aquesta ocasió vam fer el Collformic Matagalls passant per Sant Segimó i la tornada a Collformic pel camí clàssic.

Com veieu anava amb uns guies excel.lents, que van necessitar el planell per orientar-se per fer un Matagalls.........

La primera hora ens va enganxar una bona nevada.

En total unes 4h xino-xano i els primers 13 qms a les botes!

I vosaltres? a què espereu?

Per cert Dani.... hi h una pastora que et vol conèixer...

Material necessari... per fer una tagine.

El cous-cous és un plat difícil de pair i llarg de fer, si això li sumem la dificultat que té racionar-lo en cas d'emergència (imagineu un guia de muntanya del Marroc, racionant 15 boletes de cous-cous per cada un dels membres del seu equip) arribem a la conclusió que molt millor anar preparats per cuinar una bona tagine. Aquest plat, no exempt de dificultat doncs demana de fogonet i peça de terrissa, és semblant a un estofat (segur que tots n'hem menjat de l'un i l'altra però deixeu-me fer el fanfa). Com l'estofat, la tagine estàndard és un plat molt obert, parteix d'uns elements bàsics, l'oli d'oliva, la ceba, el tomàquet, la patata i la vianda (lògicament mai de porc i per les festes xai) però com en tot en aquesta vida és pot fer de més i de menys. Així no us ha d'estranyar tastar una tagine em pebrot, o sense ceba, aquest segon cas molt pitjor que el primer.
Les passes que ens cal seguir si volem fer una bona tagine són les que veieu a la il.lustració de l'esquerra, netejar la vianda, rossejar-la, afegir-hi la ceba, el pebrot i finalment posar (amb estil) les patates. Bé, si tenim un tomàquet a mà, és convenient posar-lo per damunt les patates.
També trobem tagines de peix, de pollastre amb llimona, de verdura, etc. Ah! i no oblideu els grampons.

Dalt del Toubkal em sentiré fenomenal.

Muntar tot aquest sarau, per fer un 4000 justet. Crear un bloc, per quatre dies que estarem fora de casa. Portar ja a dia d’avui, una cinquantena de missatges enviats. Potser és fer-ne un gra massa, no us sembla? O potser no?

Acceptem que "no" i en tot cas quan haguem tornat ja decidirem si suprimim el bloc, si desescrivim tots els missatges i, a més a més, si aprofitem per tocar-li el crostó al qui ha embolicat la troca. En qualsevol cas prenc la iniciativa d’obrir aquest bloc amb un únic tema de debat: Teniu clar en mans de qui esteu?