dimarts, 9 de juny del 2009

Els/les 27 fenomenals (Toubkal 4167 msnm)



Toubkal (4167 msnm). L’expedició al complert va fer cim sense més problemes que algun mal de cap i una mullada al riu. L’ascensió es va fer en dues etapes, una primera des d’Imlil (aprox. 1900 msnm) refugi Toubkal Les Mouflons (aprox. 3000 msnm) i un segon dia d’atac al cim i tornada cap avall. Al marge de la vessant esportiva es va fer en un marc cultural i de convivència impressionant. Des d’aquestes ratlles també agraïm a la gent del Marroc que ens va donar un cop de mà en la gestió de l’activitat.

A partir d’aquí, anirem penjant els enllaços de les fotos:

Fotos fetes per la Rita
Fotos fetes per l'Esteve
Fotos fetes per en Fran

dimecres, 13 de maig del 2009

Ull viu!!! Eleccions Europees

El dia que assolirem el Toubkal és el dia de les eleccions al Parlament Europeu; qui vulgui votar, ho pot fer per correu.

Només cal anar a una oficina de correus i t'ho proporcionen.

dimecres, 6 de maig del 2009

Esquí de Muntanya per Posets-Maladeta











































































































Aquest pont uns quants components del Piri, vam agafar dues furgos i ens vam encaminar cap al pirineu aragonès, on vam gaudir de 3 dies fantàstics d'esquí de muntanya.

El primer dia vam atacar el Galliners, el segon el Castaneda i el tercer l'Alòs.

dimecres, 29 d’abril del 2009

Sopar, 8 de maig

El proper divendres 8 de maig hem montat un sopar de tots/es els Toubkaleros, per tal de coneixe'ns , intercanviar opinions, resoldres dubtes,...... i passar-ho bé!!!!!!!!
Soparem al restaurant marroquí de Vilassar de Mar, com no podia ser d'una altra manera.

Cal que confirmeu assistència, com a molt tard dilluns vinent.

Us hi esperem!!!!!

Per confirmar, deixeu comentari a la noticia del Blog.


Merci!!!!!!


Jordi

divendres, 24 d’abril del 2009

La llarga aproximació

Calceu-vos unes botes de trescar ben còmodes perquè l’entrada serà llarga.

A dia d’avui Gent, a no ser que sigui un compromís o que em prometin algun favor (favorable per mi) de cert nivell, comencem a tancar la paradeta. Hem arribat a 22 persones i comença a ser difícil moure tota aquesta gent (a nivell logístic). La llista actual és: Agnès, Babra, Esteve, David, Núria , Mireia, Esther, parella Esther, Xavi, Dèlia, Santi, Maria Carme, Rita, Pere, Fio, Gerard, Rosa, Dani, Pere (Acedo), Fran, Sol i Jaume.
Recordem recordar
Material: http://daltdeltoubkalemsentirefenomenal.blogspot.com/2009/03/material-necessari-per-fer-una-tagine.html (apartat comentaris) Afegiu-hi una màrfega (penseu que potser fa prou bon temps per dormir en un terrat mirant els estels).I penseu que si us falta alguna cosa podem mirar de trobar-la entre tots.

Tema seguretat: http://daltdeltoubkalemsentirefenomenal.blogspot.com/2009/03/enshala.html (recordeu que no obliguem que vingueu assegurats, doncs no es tracta d’una activitat pròpia del centre, sinó d’un grup d’amics. Però si que ho recomanem.) Si algú dels últims ens apuntar-se no ho té resolt i vol federar-se que contacte amb en Jaume.

Tema diners: http://daltdeltoubkalemsentirefenomenal.blogspot.com/2009/04/namaste-photo-money-no-que-aixo-no-es.html Vàrem establir que pagàvem 65€ cada un a canvi de:
  • Transport Marrakesh-Imlil.
  • Dormir i sopar al refu Mufflon. Dia 6 juny.
  • Dormir i sopar a Aroun. Dia 7 de juny.
  • Transport Imlil - Marrakesh. Dia 8 de juny.
  • Acompanyant al Toubkal (som molts i anirà bé tenir més d’una persona que coneix el camí).
  • Miraré de negociar que també entrin els esmorzars

A aquí faltarà sumar-hi uns 30€ entre sopar primer dia, dormir primera nit i dinars.
Més o menys amb canviar 50€ per cap crec que en tindreu prou, sempre es pot canviar allà. Si algú hi està interessat puc gestionar jo el canvi de moneda (data límit dilluns 11 de maig. Qui vulgui que m’enviï un mail).


I molt important, els qui encara no us hagueu presentat envieu-nos una foto i cinc ratlles sobre vosaltres.

dijous, 16 d’abril del 2009

Namaste photo-money? a no, què això no és aquí... doncs... un stylo?

Una de les coses que també necessitarem i que en aquest cas té l’avantatge que podem anar servits de casa (avantatge sobre tot tenint en compte que un cop allà tenim l’agenda apretada) és el tema dels Dirhams, els calers.
La major part de coses (casi totes) les podríem pagar amb Euros. De fet pels pocs dies que hi serem i tenint en compte el què inclouen els 65€, casi podríem sobreviure només amb euros. Però també és veritat que normalment si pagues amb euros el canvi t’és molt més desfavorable i sobre tot, que fa gràcia anar pagant amb la moneda local.
Un cop arribem a Marrakesh, la primera cosa que farem serà agafar un bus que ens durà fins La Place, aquest bus, que val pocs Dhms i no recordo si es pot pagar amb euros, fa un recorregut d’uns 20 minuts i permet estalviar-se el taxi. D’entrada per tant... només trepitjar Àfrica (com sona) ja ens gratarem la butxaca. Actualment 1€ són una mica més de 11 Dhms i poden donar per molt en funció de la “m” de molt. O sigui, si ets dels qui escriu la “m” minúscula o dels qui la fa “M” majúscula i en negreta (si voleu aprofundir en el tema www.gocurrency.com) . Bé tot aquest rotllo us el foto per tal que aneu previnguts amb uns quants Dirhams a la butxaca, sempre va bé.

Però per no acabar l’entrada al bloc de manera tant materialista us poso un petit vers (amb foto de La Place inclosa) d’un poeta Àrab de Dènia.

dimecres, 15 d’abril del 2009

Riiiiiita!!!!!!!!!!



I de mi... Què puc dir? Que ara vaig de bòlit amb la feina i no tinc temps per res... Però que d'aquí al juny intentaré almenys hacer fet un parell d'excursions per no haver d'anar arrossegant-me darrera vostre quan sigui el moment.

Sóc excursionista novata però motivada. M'agrada fer fotos i mirar les floretes del camí... Però crec que allà on nem no n'hi haurà massa, no?

I que tinc moltes ganes de fer aquesta sortida... I que no he estat mai al continent veí.
:)

Gràcies!

Rita

dimarts, 14 d’abril del 2009

Ni el mal temps ens atura!!!!

Que si farà fred, que si farà vent, que si plourà, que si em fa mal el turmell........ en definitiva, que després de dos dies fent el ruc pel maresme, finalment el trio la la la l'Agnès, l'Edu i en Motoret vam decidir desafiar les condicions meteorològiques i anar cap a la muntanya.

Han estat dos dies molt complerts en que el primer dia vam fer esquí de fons a StJoan de l'Erm, i el segon esquí de muntanya per Lles i Aransa, on vam anar fins a l'estany de la Pera.

No cal que dir que una vegada més la superioritat física i tècnica del STP, va ser espectacular,.... malgrat en aquesta ocasió no va haver de salvar cap pubilla en dificultats.




Esquí de Fons, per St Joan




Friki foto!!



Els dos vocals....
Esgésia de st Andreu
Salt a la Turca
l'edu per ser feliç vol un tractor
Pujant cap a l'Estany de la Pera: com s'agafa la neu primavera!!

Com sempre.....aquesta és la meva versió.... ni poden haver més.....

dijous, 9 d’abril del 2009

Jaume (turisme en alçada)

Quan corro (poc però ho intento) tinc un lema: “corro perquè no m’atrapin els marcians” però si camino és especialment per conèixer marcians.

Pot semblar un contrasentit i potser ho és, o no, no ho sé. Sigui com sigui m’hi sento còmode i jo m’entenc, que deu ser del més important que es pot fer aquests dies que estem per aquí. Que no per allà, o sigui pel Marroc. On caminarem molt, menjarem especialment bé, riurem un munt i parlant de munt, farem una muntanya que no està gens malament. Hosti! M’estic embolicant una mica (per no tornar a dir un munt). Bé, aquí al dalt (^) us penjo un parell de fotos. una on surto jo al Marroc trescant i l’altra una paisatge d'una zona on no estarem però així va bé, no us desfaig cap sorpresa. (Les dues són properes a la vall de les roses).

Apa! el següent...

dimecres, 8 d’abril del 2009

Mireia Bosch

Sóc la Mireia Bosch, nascuda i resident a Vilassar de Mar. Sempre m'ha agradat molt anar d'excursions a la muntanya, però últimament ho he tingut una mica abandonat. Ara m'hi torno a posar, i m'he de tornar a posar en forma... Espero estar a punt per la nostra cita del juny... Potser haureu de tenir una mica de paciència.

Jordi "motoret" Babra

Bé, comencem trencant el gel.
Com veieu, no tinc vergonya, la vaig perdre fa molt de temps no recordo on, i la veritat no he intentat ni buscar-la. És de les poques coses que no tenen utilitat.

Sempre he estat vinculat al maresme, els meus primers 18 anys com a estiuejant a Argentona, i els darrers 18 com a Cabrilenc full equip.

Ara, fins fa 5 anys, per mi una muntanya, era allò que hi havia al Tibidabo, en que un carrretó pujava i baixava .

Llavors, aprox. vaig començar a fer btt, i d'aquí no sé encara com vaig acabar fent duatlons, curses de muntanya, mitges, Marató de BCN, i fins i tot a la Piscina!!!!!!!!!!!! és a dir em vaig fer STP dins del Piri.

Arrel d'una lesió, vaig haver de baixar el ritme, cosa que encara arrossego, i aquest any me l'he pres com un any de traspàs, ara m'ho estit passant tan bé, que ja veurem si hi torno.

En Jaume té l'habilitat especial de liarme, no sé com ho fa però amb ell sempre acabo embolicat, ja sigui un dia a la 01.00h de la nit, amb una destral, tallant branques del recorregut de la Burriac, un divendres vespre negre nit, escalant per una pedrera i pujant els gossos a pes, estant 24h seguides fent esport tornant la flama del canigó, fent la Ruta de l'Ermità,........ i enguany amb això del Toubkal.

Soc Friki, i m'agrada la gent Friki, la gent diferent, la gent que aporta quelcom de diferencial en aquesta vida, i evidentment intento fugir també d'allò convencional (tot el que puc, que no és el que m'agradaria).

En fi, ja m'anireu coneixent.....

Salut i cames!!!!!!!

dilluns, 6 d’abril del 2009

El Motoret és un heroi!!!!!

Ahir diumenge, vam decidir fer un entrenament no oficial, i l'Agnès, la Mireia (que avui compra el bitllet per venir al Toubkal), la Fiore, un nou fitxatge d'Arenys la Eli, i en Jordi van enfilar cap al Montseny a fer les Agudes i el Turó.

A mig camí després d'haver superat els castellets, quan ja ens disposàvem a atacar les Agudes, una placa de gel es va posar al nostre camí.

L'haviem de flanquejar i no anàvem ben equipats, primar passa l`'Agnès, deprés la Fiore, i quan passa l'Eli, un peu li rellisca i va barranc avall. Sort d'en Jordi, que es tira darrera d'ella i aconsegueix aturar-la abans d'arribar al fons del precipici i caure a plom!!!



Després, tot s'ha de dir, gracies a la corda de l'Agnès i a la decisió de la Fiore conseguiem sortir del forat!!!!


Una aventurilla més, intentant fer un 1700........


Juas, juas!!!, la que ens espera!!

divendres, 3 d’abril del 2009

aghyur en Bereber, hmar en Àrab

Avui hem tancat la primera enquesta del fantàstic bloc. Els resultats han estat d’allò més clarificadors: l’Esteve i en Jordi tenen un nivell semblant d’auto-estima i en votat per ells mateixos. En David té encara més auto-estima i a més ha fet trampes i ha votat tres vegades per ell mateix.


No sé si us ho he dit, però si volguéssim, i segurament dins del mateix preu, podríem fer que ens acompanyés un ruc (aghyur, hmar, crec que es diuen així) carregat amb les nostres motxilles. De fet veient com entrenen alguns i algunes, crec caldrà tenir-ho present. Així doncs proposats a escriure rucades i aprofitant que una de les nostres expedicionàries estarà per Argentina durant un mes, us presento l’enquesta d’aquesta setmana:

dimarts, 31 de març del 2009

Enshala!

L’últim cop que vaig ser al Marroc vàrem haver de portar una noia a l’hospital perquè un mico (assassí) l’havia mossegat a l’esquena. Dubto que mai cap marroquí s’hagi recuperat d’una coixesa i si als avellaners els hi falten tantes branques és de tants bastons com s’han fet, també em pregunto si les dents els hi cauen per dir mentides quan regategen o per un tema de cultura sanitària.
Feta aquesta breu introducció, que fàcilment es podria allargar molt més, vull dir que si Déu vol (enshala) no ens passarà res de tot això, però sempre val la pena anar previngut i més sent un grup tant nombrós com som.
Hi ha gent del grup que ja té resolts aquests temes amb la targeta federativa (recordeu que cal la FEEC D, que sense habilitar val 102€ (veure quadre llicències). D’altres potser teniu algun tipus d’assegurança mèdica (o més àmplia) que us cobreix (recordeu que estarem per sobre els 3000 metres i fora d’Europa). Com tots sabeu, tot i no ser una activitat pròpia del Centre, des del Piri us podem ajudar a tramitar la llicència federativa necessària. O potser hi ha altres opcions que algú en aquest fòrum us pot aclarir. Lògicament i enshala no ha de passar res, però crec que està bé que tots i dediquem un moment a pensar-ho. Ah! i una nota, del que he dit només m’he inventat l’adjectiu (assassí) però fa gràcia, oi?

dilluns, 30 de març del 2009

1r. Entrenament oficial!


Ahir vam fer el primer entrenament oficial que ens ha preparat la vocalia de muntanya, liderada per l'Agnès i l'Edu.
Les previsions meteorològiques ens van fer canviar els plans inicials i al final ens vam haver de conformar amb un Matagalls.
En aquesta ocasió vam fer el Collformic Matagalls passant per Sant Segimó i la tornada a Collformic pel camí clàssic.

Com veieu anava amb uns guies excel.lents, que van necessitar el planell per orientar-se per fer un Matagalls.........
La primera hora ens va enganxar una bona nevada.
En total unes 4h xino-xano i els primers 13 qms a les botes!
I vosaltres? a què espereu?
Per cert Dani.... hi h una pastora que et vol conèixer...

diumenge, 29 de març del 2009

Material necessari... per fer una tagine.

El cous-cous és un plat difícil de pair i llarg de fer, si això li sumem la dificultat que té racionar-lo en cas d'emergència (imagineu un guia de muntanya del Marroc, racionant 15 boletes de cous-cous per cada un dels membres del seu equip) arribem a la conclusió que molt millor anar preparats per cuinar una bona tagine. Aquest plat, no exempt de dificultat doncs demana de fogonet i peça de terrissa, és semblant a un estofat (segur que tots n'hem menjat de l'un i l'altra però deixeu-me fer el fanfa). Com l'estofat, la tagine estàndard és un plat molt obert, parteix d'uns elements bàsics, l'oli d'oliva, la ceba, el tomàquet, la patata i la vianda (lògicament mai de porc i per les festes xai) però com en tot en aquesta vida és pot fer de més i de menys. Així no us ha d'estranyar tastar una tagine em pebrot, o sense ceba, aquest segon cas molt pitjor que el primer.
Les passes que ens cal seguir si volem fer una bona tagine són les que veieu a la il.lustració de l'esquerra, netejar la vianda, rossejar-la, afegir-hi la ceba, el pebrot i finalment posar (amb estil) les patates. Bé, si tenim un tomàquet a mà, és convenient posar-lo per damunt les patates.
També trobem tagines de peix, de pollastre amb llimona, de verdura, etc. Ah! i no oblideu els grampons.

divendres, 27 de març del 2009

Dalt del Toubkal em sentiré fenomenal.

Muntar tot aquest sarau, per fer un 4000 justet. Crear un bloc, per quatre dies que estarem fora de casa. Portar ja a dia d’avui, una cinquantena de missatges enviats. Potser és fer-ne un gra massa, no us sembla? O potser no?

Acceptem que "no" i en tot cas quan haguem tornat ja decidirem si suprimim el bloc, si desescrivim tots els missatges i, a més a més, si aprofitem per tocar-li el crostó al qui ha embolicat la troca. En qualsevol cas prenc la iniciativa d’obrir aquest bloc amb un únic tema de debat: Teniu clar en mans de qui esteu?