Quan corro (poc però ho intento) tinc un lema: “corro perquè no m’atrapin els marcians” però si camino és especialment per conèixer marcians.Pot semblar un contrasentit i potser ho és, o no, no ho sé. Sigui com sigui m’hi sento còmode i jo m’entenc, que deu ser del més important que es pot fer aquests dies que estem per aquí. Que no per allà, o sigui pel Marroc. On caminarem molt, menjarem especialment bé, riurem un munt i parlant de munt, farem una muntanya que no està gens malament. Hosti! M’estic embolicant una mica (per no tornar a dir un munt). Bé, aquí al dalt (^) us penjo un parell de fotos. una on surto jo al Marroc trescant i l’altra una paisatge d'una zona on no estarem però així va bé, no us desfaig cap sorpresa. (Les dues són properes a la vall de les roses).
Apa! el següent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada