Arribem dissabte per la tarda al refugi lliure del Serrat de les Esposes, encara amb llum de dia. L'hivern ha sigut tan suau que la pista forestal des de Riu de Cerdanya no tenia cap placa de gel i era apta per qualsevol cotxe.Sopem al costat de la llar de foc del refugi amb torrades, llom a la brasa, caldo aneto i altres viandes a càrrec del servei de “catering”
Diumenge comencem a caminar a les nou, després de dormir al refugi, seguint la pista forestal que fan servir el pastors per pujar cap el Moixeró, de pujada suau i sense dificultat, nomes trobem algunes plaques de gel de l'aigua que cau dels abeuradors per les vaques, que esquivem passant pel costat.
A l'acabar la pista forestal arribem al pla de Moixeró on pugem cap el Morro del Moixeró (2041m) i el Moixeró (2091m amb foto de rigor.
Després seguint el GR 150.1 part de la ruta de “cavalls del vent” fem via cap a les Penyes Altes,
Passant pel collet Raset, després d'una hora i poc arribem a les Penyes Altes (2279 m ) on fruïm de las vistes del Berguedà, Alt Urgell i la Cerdanya, trobem un petita fita indican que es tracta del vèrtex de les províncies de Barcelona, Lleida i Girona.
Després d¡un petit refrigeri tornem cap el refugi seguint el camí d'anada, però un cop arribem al Pla de Moixeró ens desviem del camí d'anada, passem per al costat d'una cabana i baixem seguint el torrent del Moixeró, on vam poder veure fauna local i tot!
Camí una mica trenca cames però via recta cap el refugi del Serrat de les Esposes on arribem cap quarts de tres.
Sortida assequible, si no es puja a les Penyes Altes es pot fer amb nens i tot, amb boniques vistes i molt recomanable.
text: J. Vilana
fotos: X. Tarafa
